Mireu!

No us espanteu

No us eupanteu. No entra  tot.

Solament entra les muralles de Tarraco, d’Empúries, de Barcino, de Lugo, d’Astorga i de Gerunda.

Us deixo un enllaç de les muralles de Gerunda, perquè aquestes no surten:

http://www.xtec.cat/sgfp/crp/girona/suportic/sortides/muralla/info.htm

http://www.pedresdegirona.com/Castella/muralles_0_es.htm

Aquests enllaços són per les muralles d’Empúries i Barcino:

http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/emporiae.htm

http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/barcino.htm

MURALLES D’EMPÚRIES I CIRC DE TOLEDO

També entren els amfiteatres de Tarraco, Itàlica i Segòbriga i si sabeu d’algun més doncs ja sabeu, “el saber no ocupa lugar”

El circ de Toledo i Tarraco, Emerita Augusta:

http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.toledo-turismo.com/turismo/uploads/imagenes/circo_romano05.jpg&imgrefurl=http://www.toledo-turismo.com/turismo/contenido/conociendo-la-ciudad/donde-mirar/monumentos/restos-romanos/circo-romano.aspx&usg=__w2YELxv1BdVxeXCT7OmWTkYbPIU=&h=400&w=600&sz=142&hl=es&start=3&um=1&tbnid=CVym5AkXr30I0M:&tbnh=90&tbnw=135&prev=/images%3Fq%3Dcirco%2B%2Bde%2BToledo%26hl%3Des%26sa%3DN%26um%3D1

http://club.telepolis.com/manorito/ciromano.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Circo_romano_de_Toledo

Però solament m’interessa que els reconegueu, que reconegueu les parts, tal com fèiem a classe i quatre característiques bàsiques. Res més.

Tot i que a classe no hem vist imatges de muralles, formen part del tema “Urbanisme: disseny, fundació i traçat  d’una ciutat”.

Monuments

Hola a tots!

Us adjunto un arxiu amb els monuments d’hispània que hem de conèixer. En falten alguns que us adjuntaré el més aviat possible.

http://www.box.net/shared/35e4e9xekf

Santa Tecla gloriosa, mare dels tarragonins…

En aquest dia tan assenyalat per als tarragonins, jo, que ho sóc, i que per tan alço el “visca Santa Tecla”, taral·lejo  l’Amparito, ensumo i sento l’olor enganxifosa del Chartreuse que deixen anar els meus porus, l’olor a la pólvora dels diables en les meves mans em col·loca i menjo espineta amb caragolins i altres coses, vull deixar-vos aquesta curiositat.

En el pròleg del llibre “ Santa Tecla. Les festes de Santa Tecla : identitats tarragonines” es menciona una anècdot que l’autor del pròleg, l’ Oriol Grau, tria com a curiosa i inquietant, i que a mi personalment em satisfà per tornar a fer-vos veure un altre cop aquests paral·lelismes , adaptacions que l’església  o el món catòlic fa  d’allò profà o pagà.

Copio literalment un tros de pròleg:

“El César Octavi August va governar tot l’Imperi Romà des de Tarraco durant un parell d’anys (26 i 25 a.n.e.) Quan va marxar, els ciutadans més benestants de la ciutat, aleshores tan devots com ara, van alçar-li un altar en honor seu. Uns anys més tard, aquests tarragonins de pro van anar a Roma per anunciar l’aparició de la Palma, que relata Quintilià, i el sagaç emperador els va deixar amb un pam de nas, cosa que, segurament, es mereixen, per llepacrestes: “ Els tarragonins anunciaren a August que una palmera havia nascut sobre l’altar a ell dedicat. “ Sembla, va respondre, que no es feia servir massa” Quintilià, Inst. Orat.,VI,3.

(…)la palmera, en època romana, era l’arbre mitològic d’Apol·lo, i la Tarraco d’aleshores adoptà la imatge d’un altar amb una palma per encunyar les pròpies monedes. Recordeu què porta Santa Tecla, com a símbol pels martiris rebuts? Efectivament, una palma. I encara més: Octavi August va néixer un 23 de setembre (diada de Santa Tecla) i va morir un 19 d’agost (diada de Sant Magí)”

                  “ Santa Tecla. Les festes de Santa Tecla : identitats tarragonines”.      Pròleg : Oriol Grau

 

moneda palma1  braç de santa tecla

És curiós, no us sembla? la quantitat d’anys que portem celebrant els tarraconins tals diades?

“La Ciudad de Cristal” de Paul Auster

Ciudad de cristal de Paul Auster:

Aquest estiu m’he llegit “Trilogia de Nova York” de Paul Auster. A la primera història que es narra, s’explica una història aterradora: un home es tancat, quan neix, pel seu pare, una combinació de místic i lingüista dement. El tanca i l’aïlla del món durant anys per a que pugui parlar “la veritable llengua dels homes”, aquella que van oblidar després de la construcció de la torre de Babel. Però el nen fou rescatat i el pare reclòs en una presó…

Aquesta narració em va fer pensar en el primer  temut tema que sempre apareix en els llibres de llatí de 1r o 4t d’ESO,  “L’origen i l’evolució de la llengua llatina”… “L’Indoeuropeu”. Dic temut perquè és el primer, aquell amb el que intentes seduir els teus alumnes i embolcallar-los amb el tel del llatí, de Roma i el seu món. I sempre se m’ha fet difícil aquest tema per seduir-los i potser mai se m’hagués passat per la ment parlar de la torre de Babel,  i començar amb aquest “mite”  per introduir-los en aquest fantàstic viatge. Per començar a viatjar per aquest món de paral·lelismes, per començar a veure l’herència d’aquest passat gloriós en la pròpia Bíblia i en els nostres costums que creiem més arrelats.

Ves per on, l’oci, t’aporta aquestes solucions , aquestes relacions oportunes que tant agraeixes a l’inici d’un nou curs.

La torre de Babel

 En tota la terra es parlava una sola llengua i es feien servir les mateixes paraules. Els homes van emigrar des de l’orient, trobaren una plana al país de Xinar i la van poblar. Llavors parlaren entre ells de fer maons i coure’ls al forn. Així començaren a fer servir maons en lloc de pedra, i asfalt en lloc de morter.

Després van dir:

–Vinga, edifiquem-nos una ciutat i una torre que arribi fins al cel; així ens farem un nom i no ens dispersarem per tota la terra.

 El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre que construïen els homes,  i es digué: «Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si aquesta és la primera obra que emprenen, des d’ara cap dels seus projectes no estarà fora del seu abast.  Baixem a posar confusió en el seu llenguatge perquè no s’entenguin entre ells.»

 Així el Senyor els va dispersar des d’aquella regió per tota la terra, i van abandonar la construcció de la ciutat. Per això aquella ciutat porta el nom de Babel, perquè allà el Senyor va posar la confusió en el llenguatge de tota la terra, i des d’allà el Senyor va dispersar els homes arreu de la terra.

babel

Quina llengua parlaria aquest senyor reclòs en una habitació? L’hebreu? O potser l’Indoeuropeu? Aquesta llengua comuna, desconeguda  perquè no tenim cap testimoni escrit; però coneguda perquè és , diguem-ne, mare de la major part de les llengües que es parlen a Europa i part de l’Àsia? Potser hauríem de dir-los als  grans lingüistes estudiosos de l’Indoeuropeu que facin l’experiment? (és broma, clar). 

El que està clar és que la mateixa bíblia amb el mite de “La Torre de Babel”  ratifica una antiga llengua comuna, de la qual sorgeixen la gran part de les llengües que es parlen al món. Sigui per la ira de déu o l’evolució de la pròpia llengua.

Si agafem la Bíblia trobem molts exemples com aquests, mites, històries que ens parlen de Déu, de la ira de Déu, de com Déu crea l’home, la Creació…i que s’oposen  al pensament científic.

Us passo uns enllaços on trobareu material i exercicis per treballar el tema de l’Indoeuropeu :

http://mpique.blogspot.com/2007_07_01_archive.html

http://www.scribd.com/doc/180203/Teoria-sobre-lindoeuropeu

 http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=781303

Salvete Omnes!

Comença un nou curs escolar, i amb ell la meva benvinguda a tots/es.

M’agradaria començar amb alguna engrescadora  motivació, amb alguna cosa que us fes entendre les ganes que tinc de que aquest viatge sigui el millor i més encertat per vosaltres, sobretot per als nous, per a aquells que s’han decidit a fer llatí tot i no tenir-ho molt clar, perquè clar, segons com es miri o qui, el llatí  no serveix per a res.

Com sempre, donant un volt per la “bloc esfera”, sempre he trobat bones idees per mostrar-vos, de fet no sóc gens original, i copio( fins i tot el títol), o millor, prenc les idees d’altres. En aquest cas us remeto al fantàstic bloc “El  Fil de les Clàssiques” per tal que feu una ulladeta al discurs del professor en aquest fragment de la pel·lícula   La Versión Browning de Mike Figgis, 1994  : com vaig plorar ! Recordo quan la vaig veure. També un fragment de ” The Emperor’s Club.  És una manera d’intentar donar sentit al que fem, de justificar aquesta assignatura, de veure que realment serveix per a alguna cosa.

Us deixo els enllaços i a fer comentaris. Vull les vostres opinions sinceres.

Per a què serveix estudiar llatí?

Bon estiu a tots

Ara sí que podem dir que el curs és “fini”.

Ara toca fruir de l’estiu. Per a molts, com diria Horaci , “Carpe diem”, o potser  “Carpe noctem”? ; però també diu : “Aequam servar mentem” ( mantenir la ment tranquil·la). Això ajuda a reforçar-la, a preparar-la pel que ha de venir. Tot i que ” dulce est desipere in loco”, és a dir , és bo perdre seny algun cop.

Tot i això, sempre  hi pot haver moments en què no sabeu què  fer:

Jo us proposo alguna coseta, “et monere et moneri proprium est verae amicitiae”  Ciceró (és propi de la veritable amistat, donar per una part consells; per una altra rebre’ls):

Exposicions:

-         Tarraco pedra a pedra (Tarragona)

-         Rostres de Roma: Retrats romans del museu Arqueològic de Catalunya (Barcelona).

-         Si paseu per AlacantLa belleza del cuerpo: Arte y pensamiento en la antigua Grecia.

Museus

- I si algú viatja molt lluny en l’espai i en el temps: el nou museu de l’Acròpoli d’ Atenes, inaugurat fa poc.

Teatre

-         Festival de teatre clàssic de Mérida. Per si algú viatja per Espanya.

LLibres

-         Barcinode Maria Carme Roca.

“Homines, dum ducunt, discunt”,  així em passa a mi.

Aqüeductes, ponts i camins

Ciutats romanes d’Hispania

L’ últim tema del curs

Això s’acaba, xics. Amb gran pena per la meva part i nervis i alegria per la vostra. Us deixo uns enllaços de l’últim tema que queda per donar. Seria interessant poder anar-hi a veure-ho. Potser quan acabeu la sele podríem apropar-nos i fer de pas la ruta de la Via de la Plata,

Somniar és la plenitud de la llibertat, sense cap restricció.
Miquel Bauçà (Felanitx, Mallorca 1940-Barcelona 2004)

emérit
  [del ll. emerĭtus, -a, -um, íd., participi de emerēre 'merèixer, guanyar', der. de merēre]
  adj Dit de la persona que, un cop retirada del seu càrrec, en conserva el grau i els honors i, sovint, l’estipendi. Professor emèrit. Bisbe emèrit.
   

http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/emerita.htm

http://iesgarciamorato.org/Dep_Griego/trabajos_webquest/emerita.html

« Entrades més antigues