infelix dido

Ciudad de cristal de Paul Auster:

Aquest estiu m’he llegit “Trilogia de Nova York” de Paul Auster. A la primera història que es narra, s’explica una història aterradora: un home es tancat, quan neix, pel seu pare, una combinació de místic i lingüista dement. El tanca i l’aïlla del món durant anys per a que pugui parlar “la veritable llengua dels homes”, aquella que van oblidar després de la construcció de la torre de Babel. Però el nen fou rescatat i el pare reclòs en una presó…

Aquesta narració em va fer pensar en el primer  temut tema que sempre apareix en els llibres de llatí de 1r o 4t d’ESO,  “L’origen i l’evolució de la llengua llatina”… “L’Indoeuropeu”. Dic temut perquè és el primer, aquell amb el que intentes seduir els teus alumnes i embolcallar-los amb el tel del llatí, de Roma i el seu món. I sempre se m’ha fet difícil aquest tema per seduir-los i potser mai se m’hagués passat per la ment parlar de la torre de Babel,  i començar amb aquest “mite”  per introduir-los en aquest fantàstic viatge. Per començar a viatjar per aquest món de paral·lelismes, per començar a veure l’herència d’aquest passat gloriós en la pròpia Bíblia i en els nostres costums que creiem més arrelats.

Ves per on, l’oci, t’aporta aquestes solucions , aquestes relacions oportunes que tant agraeixes a l’inici d’un nou curs.

La torre de Babel

 En tota la terra es parlava una sola llengua i es feien servir les mateixes paraules. Els homes van emigrar des de l’orient, trobaren una plana al país de Xinar i la van poblar. Llavors parlaren entre ells de fer maons i coure’ls al forn. Així començaren a fer servir maons en lloc de pedra, i asfalt en lloc de morter.

Després van dir:

–Vinga, edifiquem-nos una ciutat i una torre que arribi fins al cel; així ens farem un nom i no ens dispersarem per tota la terra.

 El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre que construïen els homes,  i es digué: «Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si aquesta és la primera obra que emprenen, des d’ara cap dels seus projectes no estarà fora del seu abast.  Baixem a posar confusió en el seu llenguatge perquè no s’entenguin entre ells.»

 Així el Senyor els va dispersar des d’aquella regió per tota la terra, i van abandonar la construcció de la ciutat. Per això aquella ciutat porta el nom de Babel, perquè allà el Senyor va posar la confusió en el llenguatge de tota la terra, i des d’allà el Senyor va dispersar els homes arreu de la terra.

Quina llengua parlaria aquest senyor reclòs en una habitació? L’hebreu? O potser l’Indoeuropeu? Aquesta llengua comuna, desconeguda  perquè no tenim cap testimoni escrit; però coneguda perquè és , diguem-ne, mare de la major part de les llengües que es parlen a Europa i part de l’Àsia? Potser hauríem de dir-los als  grans lingüistes estudiosos de l’Indoeuropeu que facin l’experiment? (és broma, clar). 

El que està clar és que la mateixa bíblia amb el mite de “La Torre de Babel”  ratifica una antiga llengua comuna, de la qual sorgeixen la gran part de les llengües que es parlen al món. Sigui per la ira de déu o l’evolució de la pròpia llengua.

Si agafem la Bíblia trobem molts exemples com aquests, mites, històries que ens parlen de Déu, de la ira de Déu, de com Déu crea l’home, la Creació…i que s’oposen  al pensament científic.

Us passo uns enllaços on trobareu material i exercicis per treballar el tema de l’Indoeuropeu :

http://mpique.blogspot.com/2007_07_01_archive.html

http://www.scribd.com/doc/180203/Teoria-sobre-lindoeuropeu

 http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=781303