Per petició de la professora, estic escrivint una nova entrada pel bloc que compartim els alumnes de 1er i 2on del Batxiller Humanístic del Col·legi Sant Josep de Reus. He trobat un article interessant que ens parla una mica de les divinitats romanes, així que aquí us deixo amb aquest article.
En la Roma més primitiva, els habitants vivien en un món de déus. Davant la manca d’un altre tipus de creences, expressaven a través de l’explicació divina qualsevol tipus d’ideal. El poble mesclava les tradicions autòctones amb tradicions d’altres pobles, grecs, etruscs, sabins, i divinitzaven qualsevol element del seu entorn, fos de la natura o de la societat. Progressivament alguns d’aquests elements divinitzats (numina) esdevindrien els principals déus.
Els manes, esperits dels morts, o d’un mort en particular van ser dels primers déus romans. Aquests déus es confongueren amb els lars i penats, déus de les cases. Cada casa tenia un lar i els habitants d’una casa donaven culte als seus propis déus; quan una noia es casava havia de deixar de donar culte als déus de la casa dels seus pares i adoptar els de la casa del seu espòs.
També hi havia els déus dels camps i dels camins que protegien els camperols i els caminants. Protegien també els pobles i ciutats, els districtes, i les viae. Els hi retien culte en les cruïlles dels camins, fent una festa anual.
Principals divinitats
- Júpiter o Jovis, déu principal del cel resplendent.
- Juno, esposa de Júpiter i deessa del naixement i de la prole.
- Mart, déu de la guerra.
- Venus, deessa de la bellesa i del desig sexual.
- Febo, déu de la medicina i l’alqueria.
- Diana, deessa de la caça.
- Minerva, deessa de les arts, els oficis i de l’estratègia de la guerra.
- Volcà, déu del foc.
- Urà, deessa del cel.
- Neptú, déu dels mars.
- Mercuri, missatger dels déus, protector dels viatgers, lladres i mercaders.
- Janus, déu de l’accés a la casa.
- Vesta, deessa de la llar.
- Silvà, déu dels boscos i dels ramats.
- Penats, déus del rebost.
- Lars, genis de la casa.
- Hèrcules Itàlic, déu de l’alqueria cultivada en pau, més tard déu de la bona fe.
- Vertumne, déu de l’any i les seves estacions.
- Saturn, déu de la sementera.
- Ops (déu dels camps).
- Flora, deessa de les flors.
- Bel·lona, deessa de la guerra.
- Terminus, déu dels límits.
- Juventus, déu de la joventut.
- Salus, deessa de la salut.
- Fides, deessa de la fi.
- Concordia, deessa de la concòrdia.
- Fors, deessa de la fortuna.
- Camenes, nimfes de les fonts.
- Dea o Ceres, deessa de la fecunditat.
Existien diverses organitzacions religioses per a cada divinitat, amb els seus corresponents sacerdots.
Al déu Mart corresponia el Flamen Martialis, el sacerdot de Mart, mentre que els joves que ballaven i cantaven la dansa de les armes eren els Salis o saltadors. El déu Quirí tenia també el seu sacerdot (Flamen Quirinalis) i un grup de joves dansaires (Salis Colini). Hi havia també els germans dels Camps (Frates Arvales) encarregats de demanar en el mes de maig els favors de la deessa de la fecunditat, Dea o Ceres, i els sacerdots encarregats de la vigilància dels focs sagrats de cada cúria, els (Flamines curialis). I molts d’altres.
Es celebraven diverses festivitats, destacant:
- La Lupercalia o festa del llop, en honor del déu dels socors, Faunus; els dansaires eren els Luperci, un déu pastoral dels ítals. La festa se celebrava el 15 de febrer a la cova del Lupercal al mont Palatí, on se suposava que una lloba havia donat de mamar als llegendaris fundadors de Roma, els bessons Ròmul i Rem.
- La festa d’Hèrcules, amb les confraries dels Poticians i els Pinarians.
- La festa de Júpiter Capitoli que tenia per sacerdot el Flamen Dialis i tènia caràcter vitalici.
- Les Festes Saturnals se celebraven durant set dies, del 17 al 23 de desembre, durant l’inici del solstici d’hivern. Tota l’activitat econòmica s’aturava, els esclaus recuperaven momentàniament la seva llibertat, hi havia intercanvi de regals i es respirava per tot arreu un ambient d’alegria.
- Les Festes equiria era un festival en honor a Mart. Se celebrava el 27 de febrer i el 14 de març, tradicionalment l’època de l’any en què es preparaven noves campanyes militars. Al Camp de Mart es feien curses de cavalls, element que definia la celebració.
Les festes en honor de Roma estaven presidides per sis verges anomenades Vestals. La principal festa romana eren els Jocs (Ludi Romani, Ludi maximi o Ludi Magni), costum importat de Etrúria. Per dates podem destacar:
- La festa de Mart se celebrava de l’1 al 23 de març.
- Fordicida o la festa de Tellus, deessa dels camps sembrats, que era el 15 d’abril.
- Cerialia o festes de Ceres, el 19 d’abril.
- Parilia, dedicada al déu dels ramats Pales, que se celebrava el 21 d’abril.
- Altres festes eren les Vinalia (23 d’abril), les Robigalia (25 d’abril), les Saturnalia (17 de desembre) i les Compitalia.
Att: Sofía Acosta, 1er BAT C.
El déus eren molt gelosos de la seva superioritat envers els mortals i s’ofenien molt fàcilment quan aquests pretenien superar-los. Això és el que va fer una teixidora anomenada Aracne. El seu art era exquisit. Un dia va exhibir un tapís tan ben elaborat que tant ella com tothom que el veia opinava que la seva destresa superava fins i tot la de la deessa Atena. Aquesta, incrèdula, baixà a la terra a veure el tapís en persona i el que va veure la va meravellar i horroritzar a la vegada. Efectivament, aquell tapís superava qualsevol de les seves obres. Furiosa per la gelosia, el destruí. Quan Aracne veié la seva obra mestra perduda, se suïcidà penjant-se d’un arbre. Atena tenia prou sentit comú per adonar-se de la injustícia de la seva mort, de manera que la perdonà parcialment. Li retornà la vida però convertint-la en aranya, de manera que tant ella com els seus descendents podrien teixir i teixir per sempre, però una obra que ningú mai no admiraria.
